Notícia

L'Arxiu Tarradellas incorpora el fons de l'escriptor i periodista Just Cabot

Amb aquest ingrés l'Arxiu completa la documentació ja existent a l'arxiu sobre el període de l'exili

Redacció // Serveis Informatius

Arxiu Tarradellas

L'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del Monestir de Poblet ha incorporat, recentment, el fons de Just Cabot, un dels grans periodistes i crítics literaris de l'època daurada del periodisme català (anys vint i trenta del segle passat). La catalogació i digitalització d'aquest fons ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Diputació de Barcelona, amb la qual l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià ha signat un conveni.

El fons de Just Cabot comprèn les cartes que va intercanviar durant l'exili amb polítics, escriptors i editors entre d'altres el mateix president Tarradellas, Josep Carner, Pompeu Fabra, Melcior Font, Carles Fontserè, Josep Irla, Jaume Miravitlles, Lluís Nicolau d'Olwer, José María Quiroga, Joan Rebull, Josep M. de Sagarra, Carles Soldevila o Rafael Tasis així com notes manuscrites dels seus estudis sobre Domènec Badia i Leblich, més conegut com a Alí Bei.

L'any 1936 Just Cabot era un dels periodistes catalans de més prestigi però la nit del 4 de febrer de 1939, fidel a la legalitat republicana, es va haver d'exiliar com molts companys de professió i s'instal·là a París. Conscient que l'única opció que té de continuar publicant el que escriu si torna a Catalunya és fer-ho en castellà i amb censura, es refugia en l'intercanvi de cartes amb els seus amics i això dóna fruit a una esplèndida literatura epistolar per resseguir la seva vida i alguns apunts de l'exili català a França.

La catalogació d'aquests fons ha permès posar a l'abast dels investigadors una documentació de gran interès per als estudiosos de l'exili. Per altra banda la seva digitalització contribueix a la seva preservació, al mateix temps que en facilita la consulta per part dels investigadors a través dels ordinadors habilitats a tal finalitat a la sala de consulta de l'arxiu.
Just Cabot i Ribot.

L'escriptor, periodista, crític i traductor català Just Cabot i Ribot va néixer a Barcelona el 4 de maig de l'any 1899 i va morir a París el 25 de febrer del 1961. El 1922 inicià la seva carrera periodística. Va treballar com a redactor a L'Esport Català i va ser redactor en cap de La Publicitat i director del setmanari cultural Mirador.

Molt vinculat a l'Ateneu Barcelonès, fou membre del jurat dels premis Joan Crexells (1928-32) i Narcís Oller (1938). Entre les seves obres destaquen estudis sobre Alí Bei, notes sobre Balzac, Stendhal, de Gabriele d'Annunzio i traduccions de Robert Louis Stevenson, Joseph Kessel, Fiodor Dostoievski, o el mateix Stendhal i fragments de les memòries de Giacomo Casanova. És autor del primer volum d’Els iniciadors de la Renaixença (1928) i d’alguns assaigs sobre Honoré de Balzac. D'esperit crític i mordaç, la seva obra, no gaire extensa, sobresurt per la concisió, la claredat i l’agudesa. Sempre defensà la necessitat de fomentar la novel·la catalana.

El 1939 s'ha d'exiliar i ho fa a París on regentà a Montparnasse la llibreria "Librairie Artistique", lloc de trobada de les ambaixades catalanes de l'exili, fins a la seva mort i col·laborà a la Revista de Catalunya i a Catalònia. Està enterrat al cementiri de Montparnasse, al panteó de la família de la seva esposa, els Castelucho.